Fa uns pocs anys la Generalitat de Catalunya cel.lebrava la data dels mil anys de la creació de la nació catalana. Tota la historiografia nacionalista es posava en marxa, des de conferències a xerrades, opuscles, panflets i per finalitzar la creació d´un pseudo museu de història de Catalunya. Hi ha un gran desconeixement sobre la població indígena de Catalunya abans de la romanització, tenim varies font escrites que ens parlen d´un seguit de pobles ibers que habitaven aquestes terres. Els ilergets a la catalunya interior, els iacetans al nord, els airenosis i els andosins amunt de la serralada del montsec, els suessetans a una franja de la catalunya interior, els sordons a la comarca de la noguera, els cossetans a la comarca del tarragones i a la del Penedés, els laietans que ocupaven el plà de Barcelona, els indigets al nord ocupant part de l'actual provincia de Girona. 

Primeres fonts escrites de Cataluña son:

1.- ORA MARITIMA DE RUFUS FESTUS Avienus (escriptor del segle IV d.c. bassat en un perilpe grec massoliota (un grec marsellés) de mil anys abans que menciona diferents topónims de geografía de la que avui coneixem com Cataluña.

2.- HECATEU del 530 ac que menciona diferents contrades de Catalunya.

3.- Herador d'Heraclea el 420 ac que ens parla de diferents pobles ibers.

El nom en la que es designa a aquesta terra desde EFOR A ERATòSTONES desde el segle iv ac es la DE IBERIA en sustitució del vell terme de HERODOT  que ens anomenava KELITKE.

La llengua que parlaven els antics ibers.- A partir del I mil.leni ac no hi han proves epigràfiques de la llangua que parlaven, excepte paraules fenicies en àmfores, peró a partir del segle II es constata que a tota la Península Iberica es parla una mateixa llengua, la IBERICA, encara que hi han fins a tres formes de escriptura diferent. Els lingüistes estableixen per tant que desde Extremadura fins a Barcelona es parla una mateixa llengua.Es una llengua indoeuropea. 

UNA MENTIDA REPETIDA MIL VEGADES ES CONVERTEIX en UNA VERITAT. Aquesta frase reflecteix amb tota la seva cruessa la manipulació que de la historia fan servir aquells que ens volen presentar a Cataluña com un fet enfrontat a España. La historiografia contemporanea catalana (desde Ferran Soldevila a Fontana passant pels d'Abadal, Termes, Vilar, Salrach, Benet; o dels pseudohistoriadors com Rovira i Virgili i d'altres) ens presenten a una idilica societat catalana d'esquena a España, en la que Cataluña es un pais vejat, oprimit i expoliat pels españols, en la que els catalans sempre hem sofert el jou d'España, en la que mai hem tingut la capacitat própia de decidir el nostre futur.

Ben cert es que Cataluña es un fet diferencial de Castella, com Castella es un fet diferncial de Galicia, o Euskal-Herria es un fet diferencial de les Illes Canaries. Per raonar els fets diferencials podriem establir una llarga llista de raons per les cuals afirmem que Cataluña es un fet diferencial, així com ho son també altres comunitats. Evidentment la llengua es el fet diferencial per excel.lencia, fet in.negable i d'enorme trascendencia social i política. 

Historia i llengua son utilitzats indiscriminadament pels nostres diritgents politics per anar conscienciant, i alhora preparant, el camí vers l'independencia, fita que es veu cada cop mes propera, i que indiscutiblement cada cop mes gent de Cataluña desitja.

Segles després cal tornar a fer el mateix crit,  ¡Desperta Ferro!, per tal de venjarnos de tantes mentides com assolen a la nostre terra, la terra d'Espanya.

Volver a la página principal

© Asociación Juvenil Batzegada