En el període 1640- 1659 un dels fets més dolorosos esdevinguts fou la mutilació de Catalunya, decretada pel Tractat dels Pirineus, intentada abans per França en nombroses ocasions, però fracassada per la resistència unànime dels rossellonesos i dels altres catalans.

Aquest període, un dels més dramàtics travessats per Catalunya durant els darrers segles influí en el futur immediat de Catalunya en particular i d'Espanya en general.

A l'inici del nou segle i després de més de tres centenaris del període 1640- 1659, degut a un conjunt de circumstàncies a Espanya ningú no recorda que Catalunya Nord és tan espanyola com pot ser-ho Castella o Galícia, Portugal o Andalusia.

Des de l'MPC no entenem el silenci absolut imposat sobre aquest fet . Fet que va dividir a Catalunya i que va tallar una part del territori Hispànic. I és per això que els homes i dones del Moviment Patriòtic Català ens sentim profundament dolguts puix no entenem que un fet d'aquesta rellevància tingui avui un relleu tan insignificant. Molt més mereixen el greuge fet a la nostra terra amb aquell tractat i els sacrificis aportats pels rossellonesos en abandonar llurs patrimonis en holocaust a la fidelitat a llur pàtria natural fent honor al títol de ciutat fidelísima que havia estat concedit a la capital del comtat, Perpinyà.

Per això els que hem sentit el crit de la Pàtria Espanyola, crit que comença per la terra dels nostres pares, la nostra pàtria catalana, no podem oblidar els esforços generosos i reiterats dels catalans per destorbar els diversos intents de separar ambdues regions durant els set-cents anys que estigueren unides, i els dolorosos sacrificis fets per reconquistar la unió perduda i alliberar-les del captivi de què foren objecte al darrer terç del segle XV, i ens sorprenem del silenci guardat en el moment d'aquella amputació i en els temps posteriors a la seva execució.
Després d'analitzar detingudament aquesta misteriosa realitat, hem cregut que podem determinar-ne les causes, les quals, en descàrrec de Catalunya, de l'Espanya autèntica i dels activistes i combatents de l' MPC exposem a continuació:

Catalunya Sud

En primer lloc, avui, novembre del 2001 podem ben dir que són temps de desídies i de traïcions. Com a catalans i com Espanyols som víctimes d'una brutal ofensiva. Ofensiva satànica i mundialista que vol la desnacionalització d'Espanya, la destrucció de les nostres tradicions nacionals i el trencament amb tota lluita noble, patriòtica i religiosa.

La nostra joventut apartada de la Fe Catòlica, embrutada per la droga, els partits polítics, la pornografia i les costums estrangeres és incapaç de fer front als enemics seculars del nostre poble.

Durant aquests darrers anys, malgrat la dinàmica engegada per l' MPC, els enemics del nostre poble amb tota la maquinaria de l'Estat han avançat en la destrucció Nacional. La història de Catalunya ha estat manipulada de forma repugnant per motius polítics pels traïdors de sempre, i les aspiracions més elementals del poble Català en particular i del Espanyol en general són escamotejades sistemàticament dins la gran estafa de la democràcia i les autonomies. L'Estat Espanyol i la Generalitat són els nostres enemics i les eines més poderoses per extirpar el sentit patriòtic i religiós del nostre poble. Sentit patriòtic i religiós que són els únics capaços de mobilitzar al nostre poble en la lluita per les nostres tradicions, la nostra Pàtria Espanyola, la reunificació de les dos Catalunyes i la tan anhelada llibertat.

Catalunya Nord

Catalunya Nord pertany a un dels departaments artificials creats per l'Estat Francès. Les forces d'ocupació franceses han dut a terme des del primer dia de l'ocupació una política d'extermini, lluitant contra la catalanitat de la nostra terra, és a dir contra la hispanitat de la Catalunya Nord, contra una part d'Espanya, contra unes comarques tan essencialment nostre com el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i una part de la Cerdanya.

Després de tres segles de lluita contra la ocupació militar estrangera la resistència catalana és casi nul·la, i els nostres territoris d'enllà de les alberes demanen del nostre auxili.
És veritat que molts catalans del nord han perdut la seva identitat, doncs la repressió ha estat molt forta, però això no deslegitima la noble reclamació dels nostres territoris del Nord.
Per això avui 11 de Novembre del 2001 a Santpedor, el Moviment Patriòtic Català davant d'un dels seus herois de la guerra de independència aixeca els seus estendards de guerra contra França i els seus aliats.

M.P.C. Santpedor, Catalunya Sud, 11 de Novembre de l'any del Nostre Senyor del 2001.

Volver a la página principal

© Asociación Juvenil Batzegada